RECOL.LECCIÓ DE SOMNIS DURANT UNA HIVERNACIÓ AUTOINDUÏDA.

* * *

Els somnis són creacions audiovisuals de ficció que sorgeixen per generació espontània, disposen d'un sol espectador i no són comunicables ni recordables.

Aquest únic espectador és, al mateix temps, el responsable involuntari de la seva generació, i està involucrat de manera inconscient en els seus continguts.

De fet, i acomplint aquestes premises, no sabriem qué són els somnis si no fós pel moment de semivetlla.

El moment de semivetlla és un breu lapse de temps en el qual es pot produïr una transició gradual de l'estat d'espectador desmemoriat d'aquestes creacions audiovisuals a l'estat de percepció de la realitat i memòria efectiva. Durant aquesta transició és possible un lleu solapament d'estats que permet, alguns cops, l'exercici del record dels últims moments de somni, és a dir, d'aquells en que una breu noció de percepció real comença a engegar els habituals processos mentals d'enregistrament de fets.

Sembla més aviat que el que es recorda del somni és la memòria del despert que sap que somnia o que ha estat somniant.

Poques vegades un mateix recorda els seus somnis si el despertar és massa brusc i la realitat exigeix vigilància inmediata. Aquesta exigència de desvetlla és com una pedra tirada en el llac de la imatge del somni.

Tampoc s'acostuma a recordar el somni quan, a la inversa, no hi ha en absolut cap exigència exterior de despertar, ni en forma de molèstia ni de deure d'acció. Sembla llavors com si el somni conegués un procés natural per esborrar inclús els propis rastres en el moment de transició. Perque quan el moment de transició s'allarga, la gradual desaparició del somni l'evapora completament. Podem creure fins i tot que recordem i que per tant recordarem per sempre, però quan la brasa del somni s'esmorteeix pacíficament, l'excés de beatitud allargassa la contemplació de les seves cendres, i són aquestes les que a la fi es recorden i no el somni mateix.

De igual forma, tampoc no es recorden bé els somnis quan la cadència dels ritmes de la son hàgi imposat un horari totalment ortodoxe i el somniant es desperti sempre a la mateixa hora, ja que llavors els periodes de somni (dits de fase REM) dins el temps de son s'estabilitzen i un es desperta sempre quan el somni ja s'ha acabat.

Es necessita d'alguna manera un esforç de voluntat, una descàrrega lleu d'adrenalina, un sentit de la seva importància, o una petita alteració rítmica, per poder conservar algunes imatges de la pel.licula que acabem de veure-viure. Pot ser també algún malestar corporal lleu, o molèsties externes no molt acusades les que permetin entrar per uns moments en el doble estat de vigília-somni.

Aquest estat no es pot ni s'ha de corservar massa, es tracta d'un moment concís que requereix una decisió inmediata d'enregistrament.

El procés llavors és el d'explicar-nos a nosaltres mateixos el que hem somniat. Algunes vegades serveix. Llavors acostumem a recordar més la nostra explicació que el somni mateix, ja completament dil.luït. Però moltes vegades no recordem ni la pròpia explicació.

Per poder recordar-la es fa imprescindible enregistrar-la externament, objectualitzar-la. La forma més eficaç és el traç. Cal escriure o dibuixar immediatament. S'ha de disposar d'aquests utensilis a la vora i preparats. Només ha de caldre allargar una mica el braç, el mínim moviment corporal dissol les imatges, com si aquestes suréssin dins el cervell i mantinguéssin la forma mentre l'aigua fós quieta.

* * *

El procés de creació de continguts audiovisuals en moviment avui dia sembla ser una tasca reservada per a qui disposi de mitjans tècnics adecuats, tant per a la captura intantània de registres com per a la seva representació. Aquesta tecnologia recent, que la Modernitat va proporcionar ara fa un segle, permet bàsicament l'enregistrament, la cosificació i la comunicació o representació d'aquests continguts a voluntat. La cursa d'innovació tecnològica està posant actualment aquesta capacitat cada cop més a l'abast de quasi tothom. De tota manera, i especialment quan es volen produïr continguts d'una manera acurada o predeterminada, la tècnica cinematogràfica es fa lenta, cara i difícil.

Si poguéssim recordar els somnis potser no necessitariem tantes pel.lícules.

* * *

Aquest arxiu s'ha realitzat intentant afinar aquestes premises durant el període d'un més, el Març del 2008. El resultat ha sorprés el mateix somniador, que no creia ser capaç de recordar instants de somni quasi a diari, o de poder-ne registrar, inclús, tres o quatre per nit.

El resutat però, és tanmateix precari, a nivell literari. En estat de semivetlla, les paraules esdevenen balbotejos desarrapats, que malament refereixen descripcions o fets. Les frases esdevenen inconexes, i els sentits deslligats. Es tracta d'un vòmit inmediat que necessita d'un posterior aclariment o anàlisi, que desentranyi exclamacions sense referència inmediata o supòsits no del tot evidents. De tota manera, un cert sentiment poètic es salvaguarda darrere aquestes expressions incontrolades. Part del esdevenir surrealista es basa en elles, i tota la comèdia psicoanalista postfreudiana, així com el sorgiment del mètode paranoïco-crític. Són simplement un caldo de cultiu i no una obra d'art comunicable, i així han de ser enteses. A posteriori, aquestes paraules mal escrites serveixen tan sols com a àncores de moments de fluidesa audiovisual que només l'interessat pot arribar a remembrar. Però tot i així són quelcom més que la pèrdua absoluta que significaria la seva absència.

A la transcripció literal del contingut dels gargots efectuats durant aquests moments de semivetlla s'hi afegeixen notes descriptives d'autoanàlisi referencial i simbòlic, a més d'un intent profà d'anàlisi inclús caligràfic.

La vislumbració i la lleu memòria dels propis somnis és un fet cultural tant enriquidor o més que el consum de continguts audiovisuals externs mitjançant interfícies.